Laura Balcells (laMalla.net)

ENTREVISTA A L'ALCALDE D'IGUALDA, JORDI AYMAMÍ

"El nou tren transversal ens obre moltes oportunitats"

Quins beneficis portarà a Igualada el futur tren transversal?

Per primera vegada al llarg de 150 anys, tenim sobre la taula la possibilitat d'una nova via de tren, moderna, de velocitat alta, pensada per transportar viatgers i mercaderies, que ens connectarà amb Lleida i Barcelona, d'una banda, i amb Girona, per l'altra. Una cruïlla de camins que permetrà situar-nos per primer cop en un eix ferroviari de llarg recorregut, que possibilitarà la interconnexió tant amb les terres de l'interior com amb la porta oberta a Europa que representa interconnectar amb la frontera. Aquest és un gran projecte que forma part del pla director, i amb el qual hi tenim moltes esperances, ja que generarà moltes oportunitats.Què passarà amb els Ferrocarrils de la Generalitat, que triguen més d'una hora en recórrer la distància entre Igualada i Barcelona, de 60 quilòmetres.Igualada va perdre el tren el 1847 quan es va crear una línia que en lloc de seguir el recorregut raonable, Barcelona-Igualada-Lleida, es va acordar passar per altres contrades com Cervera, Manresa, Sabadell, Terrassa i Barcelona. Els industrials d'aquestes zones van saber fer prevaldre els seus interessos enfront dels silencis denunciables dels sectors d'aquesta ciutat. No és fins al 1893 que recuperem aquesta modernitat, tard, i amb un ferrocarril petit, de via estreta, que ara gestiona la Generalitat. Hem de fer coses per a millorar-lo, però és un tren que passa d'una forma continuada per xarxa urbana, consolidada i, per tant, és molt difícil que l'acabem convertint en un tren capaç de recórrer 60 quilòmetres en menys d'una hora. Ara la Generalitat està estudiant la possibilitat de convertir-lo en un Trentram, un entremig entre tren i tramvia. L'important no seria el temps que tarda sinó la major freqüència de pas, garantir la mobilitat en qualsevol moment. Estem esperant l'oferta de la Generalitat.L'estació d'aquest tren està situada en una zona urbana de la ciutat i té un pas a nivell en un carrer força transitat i a costat d'una escola. Vostès han reclamat insistentment el soterrament d'aquesta estació, com està.Ara estem a l'espera que la Generalitat ens expliqui si vol convertir-lo o no en un Trentram, si no és així soterrarem l'estació. De fet, nosaltres ja hem demanat moltes vegades aquest soterrament i, fins i tot, el Parlament de Catalunya va instar el Govern a contractar un projecte executiu de soterrament de la via. Ara el Govern està esperant que l'empresa licitadora li lliuri aquest projecte i quan la Generalitat ho tingui sobre la taula haurem de prendre una posició definitiva: o convertim el ferrocarril en un Trentram o soterrem la via.

"Hem superat els grans greuges històrics, ara hem de buscar l'excel·lència"

En què ha canviat la ciutat d'Igualada durant els seus 11 anys com alcalde?

La nostra contribució política a la ciutat ha estat el procés de transformació que hem pogut dur a terme i que es basa en tres grans àrees: serveis a les persones, infraestructres i equipaments, i urbanisme. També hem apostat per la capitalitat, hem exercit de capital del territori liderant projectes com la Mancomunitat de la Conca d'Òdena. Hem fet lligams importants de cooperació i col·laboració amb municipis de la comarca de l'Anoia, però també més enllà, com ara l'Eix Diagonal [format per Manresa, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Igualada]. Crec que des del 1991 la ciutat ha canviat molt i en positiu. Ara està ben posicionada per aprofitar un munt d'oportunitats. A més, estem geogràficament molt ben situats per aprofitar aquests reptes de futur i aquestes oportunitats de present i de futur.Quins són ara els reptes de la ciutat?Un cop superats els greuges històrics, ens hem de situar en una fase de certa excel·lència. Hem de començar a pensar seriosament en polítiques que fomentin allò que tan anomenem i que costa de tirar endavant, les noves tecnologies. Hem de millorar els serveis municipals fins a arribar a nivells de satisfacció molt alts, hem d'aconseguir que els carrers i les places estiguin en perfectes condicions, aprofundir en polítiques de sostenibilitat i en la generació d'energies renovables, que ja ho fem. Ara tenim sobre la taula un projecte per tirar endavant una central fotovoltaica a la zona de les Guixeres, a les Comes. Volem anar més enllà i convertir-nos també en generadors d'energia renovable. Al mateix temps, hem de facilitar la integració dels nouvinguts, no només immigrants, també persones que surten de l'àrea metropolitana, que venen a buscar espais de major tranquil·litat i qualitat en el que seria la quarta corona que configuren ciutats com Igualada, Vilafranca, Manresa i Vic. Hem de crear polítiques perquè aquesta cohesió es produeixi i perquè aspectes com la nostra cultura i manera de ser siguin assumits d'una forma profunda per aquesta nova població. No volem ser una ciutat freda, on s'hi vingui només a dormir i treballar.

"Igualada no serà mai una ciutat dormitori"

Tem que Igualada es pugui convertir en una ciutat dormitori?En un moment donat això podia ser un perill, però després d'analitzar-ho molt puc afirmar rotundament que no passarà. No hi ha les condicions perquè es converteixi en una ciutat dormitori. La nostra ciutat és un territori amb una tradició emprenedora molt important, amb capacitat per a liderar projectes econòmics molt importants, i amb una cultura del treball molt destacable, que fa molt difícil, per no dir impossible, que s'acabi convertint en un espai residencial. No tenim les condicions per convertir-nos en les anomenades ciutat satèl·lit dels anys 60 i, per contra, tenim la possibilitat de créixer d'una forma ordenada, consolidant aquells elements de la nostra cultura. Volem créixer sense renunciar a la nostra forma de ser i d'entendre el món, tal com venim fent des de fa més de mil anys.Quin és el sostre de creixement de població que pot assumir una ciutat com Igualada.La ciutat té un pla general de l'any 86, que ara estem revisant, i que preveu un nombre màxim de població de l'entorn de 80.000 persones. Ara estem al voltant de les 40.000, ben bé a la meitat. Els plans directors i generals marquen màxims, planifiquen amb prou amplitud per no quedar-se petits en quatre dies. El Pla Director de la Conca d'Òdena marca que aquest territori podria doblar la població fins al 2025, podríem arribar a 130.000 o 140.000 habitants, però això és el màxim, jo no crec que hi arribem ni és l'objectiu. Estic segur que entre avui i el dia que això es produeixi hi haura dos o tres plans més pel mig. Per tant, creixement sí, ordenat també.

Immigració: "drets tots, deures tots"

Un dels aspectes que més preocupa la ciutadania és la immigració. Hi ha problemes en aquest àmbit?
Una mica més del 10% de la nostra població és immigrada. És una dada molt comuna a la Conca d'Òdena, però molt per sota d'altres municipis com Vic o Manlleu, que estan quasi al 25%. El que passa és que a casa nostra l'arribada de la immigració s'ha produït de cop, en molt poc temps, i això ha creat un impacte real i evident al carrer per la presència de noves cultures o races. Això és un nou repte que obliga la ciutadania a ser molt receptiva amb la diversitat i molt respectuosa, al mateix temps que molt contundent amb l'exigència del compliment de deures. Drets tots, deures tots. Aquesta és la política que estem aplicant des del punt de vista del civisme, ajudant en el procés d'integració, en el convenciment que aquesta població també la necessitem perquè venen a treballar, no de festa, sinó a guanyar-se la vida. Per ells és fonamental, per a nosaltres també. Hem de buscar aquell punt que no col·lisioni frontalment amb aquests elements bàsics de la cohesió social amb el respecte a la diversitat però també al compliment dels deures.

"Volem ser un referent tecnològic i terciari"

Què significarà per Igualada l'arribada d'un World Trade Center?Nosaltres vam dissenyar la reconversió de l'antiga Nacional II com una façana d'activitat econòmica terciària, amb la ubicació d'un eix direccional potent, que permetés, entre altres coses, que el World Trade Center entengués que és un lloc d'interès per a realitzar la seva activitat empresarial. Aquesta oportunitat és fonamental pel present i futur de la ciutat, aconseguir que el sector serveis sigui un paquet important de la nostra economia. La consolidació d'aquest eix pot generar uns 3.000 llocs de treball amb un marge de rendes molt més alt que el que genera la nostra activitat industrial tradicional. Ens volem convertir en un referent de caràcter tecnològic i terciari a Catalunya. Hem de tenir en compte que quan surts de l'àmbit metropolità i arribes Martorell no trobes cap altra ciutat fins a Lleida, tret d'Igualada. Ho hem d'aprofitar.

"Volem una subvegueria de la zona 1, la de Barcelona"

La divisió territorial en vegueries s'ha a aparcat una altra legislatura, però la seva posició continua sent ferma, no volen formar part de la Catalunya Central.Nosaltres no només no ens sentim gens a prop de la Catalunya Central amb Manresa com a capital, sinó que no tenim cap coincidència de caràcter cultural i històric amb zones tan diverses com Berga, Solsona o Vic. Nosaltres volem formar part de la zona 1, Barcelona, que és on històricament hem mantingut les nostres relacions. Al mateix temps, la nostra voluntat passa per construir un àmbit en el que sí que entenem que és una zona d'influència en la qual tenim alguns elements en comú com és la zona del Penedès i el Garraf, la possibilitat de construir sinèrgies de cooperació i col·laboració tot pertanyent a la regió 1 però creant una mena de subvegueria. Podem coordinar serveis, polítiques, però sempre, insisteixo, en l'àmbit de la nostra afinitat administrativa amb la regió 1 que capitalitza Barcelona.

"El pla director permet traslladar el barri de les adoberies d'una forma ordenada"

El Pla Director de la Conca d'Òdena preveu el trasllat del barri de les adoberies d'Igualada a Vilanova del Camí, això pot posar en perill les relacions entre aquests dos municipis?

El pla director el que fa és obrir la porta a una demanda històrica de la ciutat que és el de recuperar la seva façana al riu. Durant molts i molts anys la llera d'aquest riu ha estat gairebé d'ús exclusiu d'una activitat econòmica que és l'adob de la pell. Les ciutats canvien i ara la ciutadania demana obrir un nou balcó cap a la nostra façana sud. El pla director diu que aquesta és una demanda fonamentada, i situa en el mapa on caldria ubicar aquesta indústria. Quan això passa és quan s'obren expectatives a la ciutat i revisem el pla general per mirar com ha de quedar. Aquesta decisió crea oportunitats de caràcter econòmic però també confrontacions i situacions de debat. La pressió de la ciutat respecte al barri dels nostres adobers és constant. En el nostre passat més recent, i de forma continuada, l'ajuntament ha anat fent modificacions d'ordenació urbanística d'aquest entorn, ha anat creant ciutat a l'entorn de la façana del riu. Ens agradaria fer-ho de forma ordenada i conjunta. Ningú pot aturar el progrés. O ho fem d'una forma ordenada o es produirà igual d'una forma menys ordenada. El pla director és una bona oportunitat per debatre-ho.